FITXA TÈCNICA

 

Guió: Richard Curtis 

Fotografia: Geoffrey Simpson

Música: Daniel Pemberton ( totes les cançons són dels Beatles)

País: Regne Unit

Any: 2019

Durada: 116 minuts

Apta per tots els públics

DIRECTOR: Danny Boyle

Nascut a Manchester al 1956. És un director, productor de cinema britànic. Totes les seves pel·lícules han tractat temes i gèneres diferents, i dirigides per als diferents públics.

El pas que el va portar a aquest món va ser "Shallow Grave" (Tomba oberta) 1994. 

Va ser reconegut internacionalment amb la pel·lícula "Trainspotting" de l’any 1996. Altres de les seves obres són " The Beach" 2000, "28 Days Later" 2002. "Millions" 2004, "Sunshine" 2007, "Slumdog Millionaire" 2007 (premiada als guanyadora Oscar, a El Globus d'Or i al Bafta com al “Millor Director”.) Actualment, les més recents són "Tz Trainspotting" 2017 i "Yesterday" 2019. 

També participa a un programa de televisió nomenar “Babylon”.

Les pelis més destacades del director són (1996) “Trainspotting”, (2008) “Slumdog Millionaire” i (2010) “127 Hours”.

 

CÀSTING

Himesh Patel (protagonista), Lily James (co-protagonista), Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamome Morris, Elise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden i Robert Carlyle.

ARGUMENT

Tothom coneix als Beatles, però una nit deixen de fer-ho. 

Jack (Himesh Patel) és músic, tot i que no té èxit, així que decideix renunciar als seus somnis.

El protagonista és l'únic que recorda els Beatles, i les seves cançons es troba una gran oportunitat és l'únic que recorda les seves cançons. Té l’oportunitat de fer-se immensament famós, tot i que també s’arrisca a perdre a Ellie (Lily James).

 

RECURSOS VISUALS

S’han utilitzat tot tipus de plans, que a més a més no s'acostumen a veure el cinema comercial. Destaquen les de primer pla, però també n’hi ha de verticals. Molts d’ells són de vista molt a prop, per fer més íntima i romàntica l’escèna. En alguns plan es mou la pròpia càmera, la qual aporta més proximitat a l’espectador respecte els personatges, des del meu punt de vista.

 

La posada en escena és molt bona i el càsting m’ha agradat força. El decorat era l’idoni, ja que estava molt ben ambientat (tant les cases, com els estudis de gravació, els concerts…) Eren molt realistes. La continuïtat ha estat molt ben entesa i força fluida, tot i que al principi era una mica més pesat. 

M’ha agradat que no caiguessin el el tòpic de quan es parla del passat, els colors de la imatge són més càlids. Sinó que han sabut jugar amb elements més vistotos i particulars, com ho és la barba del personatge (quan la té, és el passat). 

No destaco res de la banda sonora, ha estat bé, tampoc és el que més ressalta de la pel·lícula ja que totes són cançons dels Beatles, tot i que a mi m’hagués agradat que en tinguessin de pròpies.

Han sabut jugar molt bé amb les lletres i tipografies, tot i que hi havia moments on aquesta no m’agradava o el moviment que havien programat el trobava força “cutre”.

El color, la llum i el vestuari són poc característics, típics del gènere romàntic i de comèdia. Era càlida (tant la llum com el color) en gairabé tota la pel·lícula, però en algunes ocasions eren més fredes per així transmetre tristesa, melancolia i fins i tot incomoditat (sobretot quan es mostrava el passat).

PERSONATGE I ESCENA

Jack Malik és el personatge protagonista. Ell és músic, des de petit que li agrada. Tot i no tenir molt d’èxit, de tant en tant fa alguns concerts, però de molt poc reconeixement. Així que arriba un dia on es dona per vençut i vol abandonar-la. Fins al moment on troba una gran oportunitat, que no deixa escapar. No és una persona molt sociable, comparteix moltes estones amb el personatge de la Lily James, però no amb molts més. Des del meu punt de vista, és bastant hipòcrita i egoista.

A mesura que passa la pel·lícula, el seu personatge es motiva i pot arribar a causa una mica malament, tot i que sempre es juga amb l’humor. Però finalment es mostra la part humana i emocional, cap a la seva enamorada, on explica que realment no vol ser famós sinó viure i estar amb ella.

És d’estatura estàndard, cabell fosc; ondulat i curt. Ulls grans i barba. 

 

L’escena que més m’ha agradat és la situació del personatge quan no recorda una lletra dels Beatles. Per tal de recordar-la, la va repetint contínuament (i buscant les diferents combinacions). A l’hora que Jack la recorda, de forma paral·lela es mostren escenes descriptives del que diu. És força còmica, ja que és la mateixa escena però canviant els element que el protagonista va recordant de la cançó.

Surten tot tipus de personatges i elements, un cura escrivint, cosint...