Festival Panoràmic 2020
EXTIMITAT
dijous 15 d'octubre, 2020 - Roca Umbert
dimarts 3 de novembre 2020 - Museu de Granollers
·ROCA UMBERT és l'actual Fàbrica d'Arts on hi ha una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari,la Biblioteca Roca Umbert i s'hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers, l’escola d’arts escèniques Arsènic, i una cinquantena d'empreses culturals i audiovisuals, a més d'entitats d'imatgeria festiva, artistes plàstics, músics. (Fes click Aquí per llegir més informació de l'edifici.)
· PANORÀMIC és un festival que aposta per vincular cinema, fotografia i noves tecnologies. Aquest 2020 és el quart any consecutiu que es duu a terme a Roca Umbert.
Neix l'iniciativa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer (Grisart), i amb la complicitat de Joan Fontcuberta i ajut del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. (Fes click Aquí per saber-ne més del festival.)
·Aquesta edició s'exposa entorn el concepte "EXTIMITAT: públic, secret o privat".
Extimitat és l'equilibri de la barreja entre allò extrovertit i la intimitat. Per això juga amb el concepte "públic, secret o privat".
·Des de l'institut vam veure tres exposicions:
Las muertes chiquitas de Mireia Sallarés
Time on quaaldues and red wine d'Anna Galí
No surrendern de Jean-Matthieu Gosselin
Sense intimitat comissariada per Andrés Hispano i Fèlic Pérez-Hita
LAS MUERTES CHIQUITAS
Mireia Sallarés agafa el concepte "orgasme" per tal de dur a terme un projecte que l'acompanyarà durant anys.
Arran "Muertes chiquitas", el nom del projecte [és com s'anomena "orgasme" a llatinoamèrica], ens ha regalat el llibre titulat "Un ensayo documental sobre los orgasmos" i el video-documental que es troba actualment a Filmin [aquí]
Tracta de cercar en dones de diferents edats-cultures -vivències, quines prespectives, opinions, tabús, relacions, conceptes... en relació als orgasmes.
Presenta dues cites que a mi em va agradar molt: los orgasmos, como la tierra, son de quienes los trabaja,
la pregunta sobre el placer es una piedra lanzada en un lago.
Jo, abans de veure l'exposició al Panoràmic, vaig veure la sèrie-documental a Filmin ja que em serveix molt pel meu projecte Sexualitat en Moviment.
Amb l'institut la vam veure una petita mostra de l'expo al CCCB dins de "Feminismes!". Em va donar pas a conèixer a Mireia i a la seva feina.
El col·loqui que vam rebre per part seva em va fer reflexionar respecta la relació orgasme-mort, ja que hi ha una dita en francés que significa "petita mort" per tal de definir als orgasmes.
"Las muertes chiquitas" depenen molt de la cultura i societat on es trobi aquella persona que els viu, però sobretot segons la sexualitat de cadascú. Personalment és un tema que m'interessa molt (per això he desenvolupat "Sexualitat en moviment") perquè crec que la sexualitat [els orgasmes, el plaer i el desig] és una eina essencial i més humana de l'humà, que s'ha vist totalment afectada per la mala educació d'aquesta i que ha provocat molts problemes (sobretot en la societat amb vagina)
NO SURRENDERN
El projecte de Jean-Matthieu Gosselin va iniciar-se arran la recuperació de patir un ictus.
Es mostren tota mena de material fotogràfic expressiu del procés d'aprenentatge [durant sis anys] de tornar a saber escriure, reconèixer els seus familiars i éssers estimats, un llarg etcètera. Sorprèn com, arran l'ictus, va desenvolupar el seu interès per la fotografia (ell anteriorment es dedicava a l'edició literària). La fotografia ha sigut la seva eina de rehabilitació, tant física com mental.
Personalment em va semblar fascinant la valentia de Gosselin per mostrar aquest període tan dur i important per a la seva persona. És una mostra molt directe on exposa la teràpia que proporciona l'art, no només com a eina estètica sinó com a millora i coneixença d'un mateix.
M'ha sorprès molt i m'ha fet reflexionar respecte a la importància de l'art en el meu dia a dia i en gaudir molt més del que ens fa créixer.
M'ha motivat a començar a desenvolupar un projecte personal d'un recull fotogràfic físic (àlbum de fotos) adjuntant-hi també petites descripcions o reflexions, semblant a un diari, però enfocat sobretot a nivell artístic (allò que m'inspira, que creo, que no m'agrada...)
SENSE INTIMITAT
Aquesta exposició, comissariada per ANDRÉS HISPANO I FÈLIX PÉREZ-HITA, la vam visitar el dimarts 3 de novembre al Museu de Granollers.
Personalment, va ser la que més em va remoure, ja que van sorgir molts conceptes dins meu que m'interessa molt tractar. Per això vaig fer una pluja d'idees/conceptes/opinions, que la deixo plasmada aquí:
-Compartir la privacitat al públic, fins a quin punt "et roben"? Clar exemple és instagram.
-L'intimitat depén de la privacitat, és l'espai propi. Aqui hi ha relació amb l'arquitectura, l'espai individual, espais públics, cases comunes...
-Quins col·lectius/espais l'entimitat no depen d'un mateis? I de l'intimitat mateixa?
-El confessionari no es psicoanalista (la retòrica).
-L'extimitat evoluciona segons l'època (la religió, guerres, tecnologia...).
-L'intimitat és segons la importància de qui la dona, però també de qui la rep. Com a consideració de valor de cadascú/cosa. I ELS PREJUDICIS?
-Singularitat (intimitat): allò que quan som petits fem sense cap prejudici, o quan estem borratxos, però després deixem de fer per vergonya/intimitat.
-Com ens veiem? Quina intimitat tenim respecte a nosaltres mateixes?