top of page
CAIXAFORUM
"Vampirs" i "So lazy"
divendres 18 de desembre, 2021 - Barcelona
El passat divendres 18 de desembre vam anar a visitar dues exposicions temporals a CaixaForum, que entre elles són ben diferents però totes dues ben especials. Aquestes són:
· VAMPIRS - L'evolució del mite
· SO LAZY - Elogi del malbaratament
[Comissariada per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri]
CAIXAFORUM Barcelona
Fundació "La Caixa"
CAIXAFORUM és un centre cultural situat a la zona de Montjuïc (Barcelona) però també a altres ciutats d'arreu d'Espanya (gestionat per "la Caixa"), aquest consrutuït a l'any 2002 per Josep Puig i Cadafalch, l'antiga fàbrica Casaramona (estil modernista).
Aquest disposa de moltes sales de diferents qualitats, un auditori, espais de venta com una cafeteria; una botiga; llibreria...S'hi realitzen nombroses activitats i exposicions durant tot l'any.
VAMPIRS · L'evolució del mite
En aquesta exposició [temporal des del 29/10/2020 fins al 31/1/2021], tracta de mostrar a l'usuari la llarga i completa trajectòria de la figura vampírica, a través de documents cinematogràfics; literaris; mitològics; d'indumentària... Amb un total de 360 obres.
Sincerament, abans d'anar-hi no tenia gaires ganes de veure l'exposició, perquè tot i que a mi la figura del vampir sempre m'ha agradat (sobretot de petita, sovint em disfressava...) en mi s'havia creat una mena de rebuig cap a tota la temàtica vampírica perquè la considerava molt mainstream. De fet, ho segueixo pensant, però d'allà hi vaig sortir molt contenta, perquè vaig sentir que veritablement es vol mostrar la realitat dels vampirs, en profunditat. Amb això vull dir que, tot i que a mesura dels anys aquesta figura s'ha anat desenvolupant bàsicament per un interès comercial, ens han fet entendre el joc que aquesta ha presentat a la societat des de la seva existència.
Crec que un dels punts que em va fer canviar aquesta disposició aspectant davant de l'expo va ser la gran varietat de material i disciplines que hi havia, per tant, si no connectaves tant amb la imatge actual tant físicament característica, potser hi connectaves amb la literària, o la cinematogràfica...
I així va passar. Personalment em va fer connectar l'ús polític (i satíric) que li van donar a la figura, i també la presència del personatge femení (vampiressa) dins de tot el recorregut històric del vampirisme. Per què? Perquè em va sorprendre notablement l'abús sexualitzat que les dones van haver de viure per tal d'interpretar a una vampiressa, perquè ja se'ns va col·locar en un espai on l'única utilitat femenina era seduir als homes espectadors (i així guanyar diners, molts diners). Fins i tot vaig entendre/interpretar que la feminitat vampírica té un caire, respecte del masculí, molt menys bondadós, ja que simbolitzaven el pecat (sobretot pel que fa a la literatura més antiga)...
Tot dona a pensar...
Cal destacar la importància cinematogràfica que es mostra a l'exposició, que al cap i a la fi ha sigut el canal que més ha popularitzat el vampirisme. Per a mi ha estat clau que en parlessin, de cinema, ja que és una temàtica que em connecta molt amb allò que es tracti en el moment (en aquest cas els vampirs), perquè és un llenguatge que m'agrada i m'interessa aprofundir. Per això he escollit una de les obres cinematogràfiques que es troba a l'expo, a més a més mostra temes d'interès (la figura femenina al cinema, produccions i direccions femenines, veure nous corrents cinematogràfics...). Per això analitzo la pel·lícula "UNA CHICA VUELVE A CASA SOLA DE NOCHE".
AQUÍ hi trobaràs l'anàlisi!
Personalment, aquesta expo m'ha fascinat per la temàtica (el concepte "producció" al segle XXI) i la manera en què s'exposa (a través d'art conceptual), ja que ambdues característiques són elements presents en la meva manera de veure i viure l'art [ i involuntàriament, també la vida ].
"Silla Zaj" d'Esther Ferrer
"Malgastar" d'Ignasi Aballí
SO LAZY · Elogi del malbarament
Cap de les obres, autors i autores eren coneguts/des per a mi, i a més a més també vaig aprendre conceptes nous com "videoassaig" (que l'exposo també al glossari).La primera composició que vam visitar va ser, tal com en va dir la guia, "una sala de contemplació": on, després de veure tota una exposició a correcuita (la de "Vampirs") ens va ajudar a aterrar a on estàvem, per a posar-nos en context i adonar-nos
SO LAZY és una exposició comissariada per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri, també d'estacionament temporal [des del 26/11/2020 fins al 18/04/2021] que mostra, a través de l'art conceptual, aquesta activitat de producció constant que vivim actualment, com bé acompanya al títol "és un elogi al malbaratament". És a dir, una activitat improductiva i necessària per al bon viure comú" (tal com diu l'escriptor Georges Bataille).
del que anàvem a veure, ja que ens implica directament (fins i tot perquè aquest "fer" és constant en les nostres vides, tinguem l'edat que tinguem).
Aquí vam poder veure una peça d'Agnes Martón i de Camila Cañeque. Una vegada ja vista vaig trobar molt necessària aquesta primera part, perquè inconscientment et dóna a entendre en què quasi mai (por no decir nunca, també depenent de l'estil de vida que portis i de la importància que et donis a tu mateix/a) ens permetem tenir espais, durant el dia, de respirar i simplement contemplar el nostre voltant i al nostre cos-ànima. Segons comentàvem també amb la guia i els companys, es vinculen aquests moments i espais a la reflexió i al pensament (que des de la meva perspectiva és d'on surten sovint les bones idees, de la calma i la contemplació).
Personalment em va agradar molt les peces que usaven el recurs "vídeo-assaig" per expressar el concepte que envolta a l'exposició, ja que n'havia sentit parlar d'aquest però mai havia vist res (almenys de manera conscient) d'aquesta eina audiovisual. L'hem pogut veure a "Pulverous" d'Aernout Mik (un artista que he descobert i que m'interessa molt el que fa) i també a la peça de Priscila Fernandes titulada "Gozolândia e Outros Futuros". Que a més a més totes dues tracten temàtiques que a mi personalment m'agrada molt treballar: el consumisme i el plaer/goig de la vida mateixa.
A trets generals, vaig sortir molt contenta de la temàtica que tractaven totes i cada una de les obres d'aquesta exposició, ja que les trobo totalment necessàries per parlar-ne avui dia. A més a més també em va sorprendre molt les converses que vaig tenir post-expo amb algunes companyes de la classe respecte a l'art conceptual, va sortir un debat molt interessant, ja que teníem percepcions d'aquest totalment diferents. Envers a això últim, trobo oportú adjuntar un document que vaig treballar a classe d'estètica respecte QUÈ ÉS L'ART?. Sovint també em sorgia la idea de "la buidor" respecte a aquesta producció constant i fins i tot incontrolable, que també vaig treballar a un projecte del curs passat per a l'assignatura de Teatre que vaig titular "No existe el límite del vacío".
Sota el meu interès conceptual, estètic i metafòric, he escollit analitzar l'obra minimalista de l'artista gallec Misha Bies Golas que no és titulada.
AQUÍ hi trobaràs l'anàlisi!
bottom of page