CAIXAFORUM
"En caída libre" i "Òpera, passió, poder i política"
dimarts 11 de desembre, 2019 - Barcelona
CAIXAFORUM és un centre cultural situat a la zona de Montjuïc (Barcelona) però també a altres ciutats d'arreu d'Espanya (gestionat per "la Caixa"), aquest consrutuït a l'any 2002 per Josep Puig i Cadafalch, l'antiga fàbrica Casaramona (estil modernista).
Aquest disposa de moltes sales de diferents qualitats, un auditori, espais de venta com una cafeteria; una botiga; llibreria...S'hi realitzen nombroses activitats i exposicions durant tot l'any.
·La primera exposició que vam veure es titula "En Caída Libre" . És un conjunt d’obres d’art contemporani de diversos autors; Àngels Ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum Y Dan Graham, Runa Islam, Rosemarie Trockel, Andreas Gursky, Iman Issa, The Otolith Group, Georg Baselitz, June Crespo y Pedro Barateiro. El seu comissari és João Laia. Està exposada a CaixaForum des de l’1 d’octubre de 2019 fins al 9 de febrer de 2020.
·Totes són una metàfora del clima en el que vivim (de forma accel·lerada), tracta la societat, les generacions…
No estan organitzades de manera cronològica, totes estan exposades en una sala relativament petita (situada a la segona planta del museu). Just entrar es veu l'obra més gran que està formada per diversos plàstics de color groc translúcid formant un laberint, al voltant d'aquesta estan les restants (no sé si ho és físicament, però donava la sensació de que la sala era circulas ja que és un lloc acollidor, des del meu punt de vista).
·El material de les diferents obres són molt diversos; des de tela, plàstic, elements reutilitzats (en el cas del maniquí), pell (o falsa pell)...
També hi ha una sala petita situada dins de la sala gran. Allà hi ha una pantalla molt gran i varies butaques, es reprodueix un documental però que no vam enir temps de veure i de que ens parlèssin d'ell.
No he trobat el títol d'aquesta obra, ni a la web ni a lapròpia exposició.
He escollit aquesta perquè és una de les que més et sobta de tota l'exposició, ja que està al terra directament (o almenys a mi és una de les que més destaco).
Sens dubte el que més m'agrada d'aquesta obra són els materials: la part del tronc sense les extremitats d'un maniquí i dues jaquetes (una de vermella i l'altra blava).
La forma en que està la part del maniquí sembla un vàter, fent referència junt amb les jaquetes (aquesta és la conclusió que vaig teure jo des d'un principi) de la "merda" de societat en que vivim per donar-li tanta importància entre els gèneres, i sobretot reduir-los nomès en dos; home o dona.
També em va agradar molt una dada curiosa que el guia ens va dir; les cremalleres i botons de les peçes de "roba masculines" estan a l'inrevés que la de les "peçes femenines". Perquè així, quan la dona vestia al seu marit no li resultava gaire difícil perquè des d'on ho feia ella era igual que si s'ho fes a ella mateixa.
·Més tard vam visitar "Òpera. Passió, poder i política", prensent al museu des del 19 de setembre fins al 26 de gener.La seva comissària és Kate Bailey, conservadora del Departament d'Artes Escèniques del Victoria and Albert Museum de Londres.
·Aquesta combina diferents disciplines artístiques (òperes, partitures, vestits, instruments...) per mostrar/treballar la cultura la política, l'economia i l'àmbit social d'un total de 8 països (tots ells eren destacats per la presència de l'òpera) : Venecia, Londres, Viena, Milan, París, Barcelona, Dresden i Leningrad. Està exposada a una sala de grans dimensions
·Aquesta exposició sorgeix arran la col·laboració de "The Victoria and Albert Museum y la Royal Opera House" de Londres. L'actual exposada se li ha afegit un apartat nou dedicat al Gran Teatre del Liceu i per tant, també de Barcelona.
·Una de les raons per les que aquesta és especial i diferents és el seu sistema sonor de l'exposició. Disposa d'uns cascos magnètics que, al apopar-te a una temàtica (en aquest cas, a un país diferent), canvia l'òpera que s'està reproduint de manera automàtica.
