Kentridge és un artista multidisciplinari que va néixer a Johannesburg l'any 1955.

Ell forma part d'una família jueva i blanca, però rodejat d'altres negres oprimides; per l'Apartheid (estat polític que segrega als negres) i pel Colonialisme. William, doncs, se sent desencaixat en la societat on viu (se sent a dues bandes), ja que empatitza fortament amb els africans totalment discriminats; aquest factor influirà plenament en les seves obres.

 

De la seva obra, hi destaquen els dibuixos, pel·lícules (stop motion) i les produccions de teatre i d'òpera. Així i tot, sempre combina tota mena de disciplines: dibuix, escriptura, cinema, performance, música, teatre...

Pel que fa al seu dibuix (i doncs, també de les seves pel·lícules) és totalment influenciat pel stop-motion i per la tècnica de carbonet, que especialment ho feia en un mateix paper, que esborrava el que havia fet per tal de dibuixar-ne la nova escena sota l'anterior, i així successivament.

 

També cal destacar que és un artista exposat arreu del món, des dels anys vuitanta fins a l'actualitat. Actualment, ha fet un total d'onze pel·lícules, també diversos tapissos i dibuixos per a ser projectats (el que comunament coneixem com a "pel·lícules"), tapissos de llana de mohair (que dissenya, però no teixeix)... Sota, sobretot, molt simbolisme; que normalment utilitza el recurs d'animals i de l'aigua.

Les seves primeres "pel·lícules" provenen d'un somni, especialment els personatges d'aquest. Envers els personatges, també és molt inspirat per la diversitat de paper que ha interpretat en la seva carrera com a actor i escenògraf.

L'ús de la improvisació és, per Kentridge, un gran de punt de partida de les seves peces.

L'any 2016 va fundar "The Centre for the Less Good Idea", un espai "per al pensament obert" arran l'art experimental.

 

La seva feina, tal com he nomenat abans, va veure's totalment influenciada per la situació política (apartheid). Al cap i a la fi, va usar la seva eina artística per donar veu a totes aquelles persones afectades per les repressions socials, econòmiques i polítiques per tal de lluitar des de la seva especialitat. Doncs, diríem que totes les seves peces formen part de la memòria històrica. Trobo imprescindible recalcar que ell és ben conscient que la seva visió serà sempre des de la seva posició privilegiada com a home cis i blanc.