top of page
FUNDACIÓ MIRÓ
dimecres 19 de febrer, 2020 - Barcelona
La Fundació Joan Miró va ser creada pel pròpi artista, oberta des del 10 de juny de 1975. Els inicis tenia una funció privada exhibint col·leccions d'ell mateix. A mesura del pas del temps es an organitzar exposicions temporals d’artistes del segle XX i XXI, activitats acadèmiques i projectes en col·laboració amb altres institucions i entitats del país. La fundació presenta obres reflexives en relació als temes de l’obra de Miró i a la creació actual.
L'edifici es troba al Parc de Montjüic, el fundador d'aquesta és Josep Lluís Sert, i des de 2 de gener de 2018 el seu director és Marko Daniel .La seva ubicació és important, ja que el seu paisatge va ser vital per l'artista en la seva vida personal i artística.
Té un gran nombre d'elements, com la Marquesina, el pati, la torre, una terrassa, garrofer, un jardí d'escultures...
Actualment té més de 104.000 obres (pintures, escultures i tapissos). També té quasi tots els dibuixos preparatoris de Miró (més de 8.000 d'aquests), aquests són molt importants dins de les obres de l'artista.
·L'exposició que hem anat a veure, per a l'assignatura d'Audiovisuals, es titula "Art Sonor?" .
Aquesta mostra obres de referència sonora, des d’un punt crític. Aquest tipus d’objecte artístic està present des de finals del segle XIX. Els i les artistes que es van endinsar per primera vegada en l’art sonor van ser molt influits i influildes per les composicions i compositors contemporanis del moment, els artistes visuals… Els seus resultats eren resolutius de partitures en un espai d’experimentació performàtica de l’obra, jugant des de el so instrumental, natural, el silenci… Per això aquesta exposició vol que ens posem en dubte el què és “l’art sonor” tal i com el vivim ara i anteriorment, tant en objectes habituals i quotidians com en altres que ho són menys (de diverses generacions i disciplines) a través de dibuixos, pintures, instal·lacions i escultures. En conclusió, “Art sonor?” vol mostrar que el so fa present a l’objecte artístic d’una manera diferent i aug mentada.
·Està exposada a la Fundació Joan Miró des del 26/10/2019 i estarà vigent fins el 23/02/2020. El seu comissari és Arnau Horta.
·Aquesta exposició esta organitzada per diferents sales o col·leccions, com “Small Music, homenatge a Rolf Julius”, “Música sobre paper”, “Cossos sonors”…
·Aquesta exposició m’ha semblat molt cuirosa ja que crec que aquesta isciplina la tenim poc present, tot i tenir contacte directe amb la música. M’ha soprès com els diferents artistes han sabut trobar la connexió objecte-so d’una manera molt clara, diferent i especial.
M’hagués agradat fer-la en grup i amb guia per saber què volia expressar cada autor/a i posar en comú amb els companys (tot i que ja ho vaig fer, però les primeres impressions no les sé).


·L’obra que més m’ha agradat es titula “The Divers / Els bussos” en mans de Dick Higgins, està formada per un total de 5 quadres de paper pintat l’any 1969 a Sammlung Block Berlin.
Aquestes són fulls amb pentagrames en buit, no tenen cap nota ni símbol musical i això fa que no siguin partitures. Totes elles estan “tacades” per pintura de diferents colors, predomina el color verd, algun és tan fosc que sembla negre, però tambè hi ha color terra. La pintura hi ha zones on és molt opaca i d’altres que deixa veure amb claretat el pentagrama. El que més sorpren de les obres és que estan cremades, tenen petits orificis resultants d’estar en contacte amb el foc.
Des del meu punt de vista fa una metàfora sobre que la música és com un quadre pintat, explica una història on hi ha zones/espais/compassos on la melodia és més fosca o te un tempo allegro… Els espais cremats per mi és el sentiment que trespassa allò teòric o tècnic de la partitura o pintura, perquè les emocions o el sentiment que un intèrpret ha de viure durant l’audició no es pot expressar del cert en un pentagrama, per això hi ha aquest buit.


bottom of page