CORRENTS CINEMATOGRÀFICS
·CINEMA D'AUTOR·
El cinema d’autor és el cinema en el qual el director té un paper fonamental en basar-se normalment en un guió propi; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules.
El context històric és molt relatiu, ja que depen de cada autor/a. Sí és cert que es comença a conèixer aproximadament a l'any 1960. Amb el grup d'artistes francesos, que van iniciar aquesta inquietud.
Les característiques són:
-El paper dels directors està per sobre de productors i estudis, es reflectia la mirada del director sobre la realitat, hi havia llibertat creativa total per als cineastes.
-Solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral ...
-Es trenca amb la costum d’un final feliç: molts films acaben malament per als seus protagonistes.
-Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà seguint els personatges, ...
-Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic. Això va permetre tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones adultes, la homosexualitat, la drogadicció, o la prostitució.
-Barreja de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals i humorístics, comèdies bèl·liques, barrejes de terror i ciència-ficció, …
-Ús de les noves músiques a les bandes sonores dels films a les quals es poden escoltar cançons de músics de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.
Els autors més importants són:
Quentin Tarantino (Pulp Fiction, Kill Bill...)
Woody Allen (La nit americana)
Peter Greenaway (La ronda de nit)
Pedro Almodóvar (Mujeres al borde de un ataque de nervios)
·CINEMA SOVIÈTIC·
Aquest corrent s'origina aproximadament a l'any 1925, sota un cinema força mediocre. Pocs anys abans, l'any 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa. Causant així que els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit es trobessin a la misèria i sota l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista.
El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat el cinema com a propaganda o com a objecte d'espectacle.
Es caracteritza per:
L'exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.
El realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood.
La tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals.
L'ncorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals.
Les obres i directors més importants són:
Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)
·CINEMA EXPRESSIONISTA·
L’expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya al Segle XX, concretament entre el 1905 i el 1933.
Tracta de deformar les figures i l'ambient per a expressar el mon interior del artista,i comunicar-ho a través d’una crítica cruel i pesimista sobre la societat.
Les característiques són:
-Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrastos, violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscos, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors. Ús freqüent del primeríssim primer pla (PPP).
-Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
-Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
-Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular tot tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.
-Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
Les obres i els directors més importants:
Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)
Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
·CINEMA NOUVELLE VAGE·
És un moviment de finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, és a dir, que es troba en la postguerra mundial, un factor molt influent el el corrent.
És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià i del llenguatge televisiu.
Es caracteritza per:
L'espontaneïtat, força sovint d'improvisació.
Il·luminació natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners.
Produccions de baix pressupost.
Blanc i negre.
La trama mostra el desig de llibertat com a valor central en totes les seves dimensions.
Juvenilisme.
Les obres i els directors més importants:
Los 400 golpes (François truffault)
Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda)
El desprecio (Jean-Luc Godard)
La regla del juego (Jean Renoir)
·CINEMA FREE CINEMA·
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960, Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
Es caracteritza per:
Mostrar l'inconformisme social, la crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
La tristesa i l'amargura son són molt presents..
L'avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona són temàtiques recorrents.
Els protagonistes solen ser joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa i famílies desestructurades.
Es mostren ciutats a les fosques i zones industrials.
Els equips són petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
S'usa la música jazz.
Les obres i els directors mes importants:
The loneliness of the long distance runner (Tony Richardson, 1962)
Si... (Lindsay Anderson, 1968)
·CINEMA NEORREALISTA·
Es desenvolupa a Italia, durant la segona guera mundial i governada per feiximse. Al final de la guerra mundial, hi ha pobresa econonicca i social.
En l'art no es podia parlar del feixisme. Un cop va caure el feixisme van aparéixer moviments antifeixistes on es filmaba la realitat que es vivia. El cinema neorrealista va influenciar al cinema espanyol. La música perd importància.
Les característiques són:
Trenquen amb tot el que i havia anteriorment
Pensen que a través del cinema es poden canviar les coses
Estètica documental i amb molta objectivitat. No acostumen a editar
Molts cops improvisen
Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema a la gent de classe baixa
Coexisteixen el marxisme i el catolicisme
Importància a les emocions i no tant als plantejaments ideològics
No volen els arguments del cinema postguerra
No hi ha finals feliços.
Escenaris naturals i localitzacions reals
So en doblatge
Càmera sense trópode, es roda en mà
Actors són aficionats, no professionals
No hi ha molta elavoració dels personatges.
Les obres i directors més importants:
Ladri di biciclette (Vittorio de Sica, 1948)
La Strada (Federico Fellini, 1954)
Riso amaro (Giuseppe de Santis)
·CINEMA DOGMA 95·
La paraula "dogma" significa "afirmació", i s'anomena Dogma 95 perquè és un corrent originari de l'any 1995. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic. Sorgeix a Dinamarca.
Aquell any era l'aniversari de la primera projecció dels germans Lumière, 100 anys després, van aprofitar Lars von Trier per llegir un discurs on deia que intentaria enderrocar els pilars sustentants de les produccions de Hollywood. Va llegir el que anomenaven "Manifest del Dogma 95", una sèrie de regles que s'havien de seguir.
Les característiques són:
Les escenes es desenvolupen a localitzacions reals, sense sets ni decorats.
So en directe, i en cas de sonar música es reprodueix també en directe.
Càmera sempre en mà, sense efectes òptics ni filtres.
Rodatges a color. No hi ha llum artificial. Com a molt un focus simple en la càmera.
La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.
Prohibida l'alineació temporal i espaial (la pel·lícula aquí i ara).
No pel·lícules de gènere.
Format de 35mm (1:1.85).
El director no apareix als crèdits.
Les obres i directors més importants:
Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
Idionterne (Lars von Trier, 1998)
