top of page
NOVEL·LA GRÀFICA
- Teoria del còmic -
La novel·la gràfica és un format de còmic i sovint no es defineix amb claredat, ja que la distinció entre ambdós termes és molt fina.
Als anys 70 destaca especialment l'ús de la forma narrativa, com a obra de qualitat literària (plasmada en forma de còmic). Intencionades per a ser publicades als diaris, de manera independent i autoconclusiva.
En resum, és la fusió del dibuix amb la narrativa per tal d'explicar històries-historietes.
QUÈ ÉS LA NOVEL·LA GRÀFICA?
Normalment va dirigit a adults.
Quasi sempre posseeix a un/a únic/a autor/a.
Mostra el subjectivisme autobiogràfics, diferents temps narratius, desenvolupament psicològic dels personatges, es crea una atmosfera de relacions casuals; ambientals i particulars.
La part literària (l'ús del text) no sempre va introduït per globus/bafarades.
Visualment, depen molt de l'autor/autora, tot i així totes mostren coherència visual i amb una intenció molt concreta per tal de generar ímpetut en l'espai-temps de la història.
A diferència dels còmics, la
novel·la gràfica no té ni límit i màxim de presentació.
On també hi juga el factor "lectura sentada", ja que aquesta no obliga a llegir-la tot d'una vegada.
CARACTERÍSTIQUES
DE LA NOVEL·LA GRÀFICA
Hi dectaca "A contract with God" (1978) de Will Eisner, com a obra inicial del nou gènere. L'aparició de "Maus " (d'Art Spiegelman) va consolidar-lo, entre la crítica.
Tot i que d'altres aficionats diuen que la publicació de "El Eternauta" d'Hétor Germán Oesterheld (1957) i "Booldstar" de Richard Corben (1976) són dues de les obres més importants per a l'aparició del gènere.
AUTORIES MÉS RELLEVANTS DE LA NOVEL·LA GRÀFICA
NOVEL·LA GRÀFICA QUE JO CONSUMEIXO
actualitat · inspiració
bottom of page